Hi havia una vegada dos germans, la Blanca i el Pau.
Als dos els agradava molt menjar llaminadures, però el Pau es rentava les dents després de menjar-les i les tenia molt netes i boniques. En canvi, la Blanca mai volia rentar-se-les i les tenia molt grogues.
Els pares i el Pau estaven molt preocupats perquè ella no feia cas així que tots 3 van pensar la manera de convèncer a la Blanca per visitar l’odontòleg sense tenir-li por.
El Pau, mentre parlaven, es va recordar que la Clara, la millor amiga de la Blanca, aquella tarda estaria al dentista i li va dir a la seva germana.
La Blanca va pensar que amb la seva amiga no tindria por i va decidir anar-hi.
Un cop a la consulta, el metge li va revisar les dents i li va trobar una càries. Li va recomanar que es raspallés les dents després de cada àpat, al matí, al migdia i a la nit.
A la visita la Blanca es va portar molt bé i es va deixar fer tot el necessari per això el dentista li va regalar una pasta de dents amb sabor a maduixa i un raspall molt divertit.
Va arribar la nit, van sopar i la Blanca no es va recordar de rentar-se les dents i se’n va anar a dormir.
El Pau es va adonar i mentre la Blanca dormia li va rentar.
Al matí, quan es rentava la cara, en mirar-se al mirall es va sorprendre de veure les dents tan blanques. Va pensar que estava més guapa i mai més se’n va oblidar de rentar-se-les.
I conte contat les dents brutes s’han acabat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada